Home > Història

TU TAMBÉ POTS, LA SEVA HISTÒRIA…

“Tu també pots” va néixer d’alguna cosa aparentment intangible: un sentiment.

Un matí, de fa gairebé 8 anys, vaig llegir a la portada del diari un titular:
“Cada 3 segons mor un nen de gana al món.”

Com a mare de dos fills, petits en aquells temps, em va impactar, em va fer sentir el dolor d’aquelles mares que, al món, perden els seus fills per…gana! Em va semblar tan monstruós que vaig començar a pensar què podia fer jo, per poc que fos…

Així va néixer “Tu també pots”…

Vaig començar a escriure un conte pels meus fills, Marc i Pol, que em van ajudar amb les seves opinions i les seves idees.
Més tard, un dia, el meu fill Pol va insistir en anar a menjar a un restaurant de Barcelona… Allà vaig trobar, després de temps sense veure’l, un vell conegut, el doctor Eduard Estivill.
Li vaig explicar la idea del conte…
Ell, entusiasmat, em va dir que em presentaria a la Sandra Bruna, la seva agent literària, per buscar editor.
A la Sandra li va encantar el conte i es va sumar a buscar editorial. Núria Cabutí, de Random House Mondadori, va ser l’editora.
I amb el conte a l’impremta, el meu fill Marc em va suggerir que el FC Barcelona seria el padrí ideal per al projecte…
Recollint la idea del meu fill, em vaig posar en marxa per contactar amb el Barça. Al principi no va ser fàcil… Però entre Lluís reverter, de la Fundació La Caixa, Jil Van Eyle, assistent de Frank Rijkaard i, novament, Eduard Estivill, un dia en Joan Laporta ens va rebre al seu despatx. Només tenia 5 minuts però quan li vaig explicar el conte vam estar més d’una hora parant del projecte i, en acabar, em va preguntar què podien fer ells…

El 4 de desembre del 2006, i gràcies a la generosa col·laboració del meu amic Carles Sans, de Tricicle, i de l’Edu Pericas, gerent, aleshores, del Teatre Poliorama de Barcelona, presentàvem el conte en aquest teatre, davant de 500 nens de la ciutat i amb la presència i el suport de Joan Laporta, Frank Rijkaard, Carles Puyol, Txiki Begueristain, Judit Mascó, Nina, Eduard Estivil i moltíssimes persones més que es van sumar a l’acte.
A la Fundació del F.C. Barcelona també ens va ajudar la Marta Segú i la Cristina González.

2323

2

A partir d’aquí, el conte va anar gota a gota per algunes escoles de Barcelona fins que, un dia del 2011, em vaig retrobar amb el Jordi Comellas, productor de cinema i televisió, que havia estat a l’acte celebrat al Poliorama. Li vaig comentar la idea de fer un documental sobre com s’aplicava el conte i el projecte en una escola per poder difondre més i millor la idea. En Jordi va acceptar l’aventura…
I va arribar l’escola escollida: Agora Sant Cugat International School de Sant Cugat.
Gràcies a la meva amiga Constanza Echevarría, vaig conèixer una de les seves mestres, la Lourdes Barnola, que va difondre el conte a l’escola i v animar a mestres i alumnes a participar en la iniciativa.
A partir d’aleshores, es va anar formant l’equip…
Primer va arribar el Manuel Mira, realitzador de la part del documental de l’escola, ajudat per Marc Galcerà, Anaïs Llàcer i Montse Giménez.
Després es va sumar Joan-Lluís Arruga, per realitzar el videoclip, i Joaquim Oristrell, per dirigir la primer part sobre la gana al món i, finalment, Ferran Armengol, per dirigir l’explicació del conte amb nens de tot el món gràcies a la col·laboració d’Acnur, de la mà del seu ambaixador, el presentador Jesús Vázquez, i de la generositat de María Jesús Vega, responsable de Relacions Externes i Comunicació.
I també va arribar Bamba Project, de la Rocío Oliver, que està millorant dia a dia la vida dels nens d’un orfenat a Kenia, i que, tant ella com els seus col·laboradors, Alex Ferrer, van presentar a l’Agora el seu projecte, essent la causa internacional escollida pels nens de primària, capitanejats per Núria Samper (coordinadora del segon nivell de primària), i gràcies a l’amistat de la Rocío amb la Mamen Neria, una de les professores de P5 de l’escola.
Y, mentrestant, entraven a la família “Tu també pots” nous pit-roigs…
Jordi Martí i Andreu Ferrer es sumaven a realitzar el web inicial del projecte i del documental, així com els logotips i la imatge del projecte, juntament amb l’Amadeo Tusell, dissenyador final del web TTP, alhora que la Mar Galindo es sumava al projecte per a la seva difusió a les escoles.

5

I més persones ens han anat ajudant, com la Josefina Molina, Juanjo Sánchez, Nono Arruga, Maria Pérez, Miquel Benavent, Reyes Raspall, Helena Codorniu, Noemí, Ivó…
I d’altres com Paul Gasol i Jordi Juncosa, el seu amic i representant, aportant gotes d’inspiració. I també Tricicle, Theo Jaskolkowski i Argi Ibáñez, compositors de la música i lletra de la cançó “Tú també pots”, així com els músics David Palau i Carlos Torregrossa. I Ruth Sale, coordinadora d’anglès a l’Agora Sant Cugat International School i la resta de professors; Eli, Júlia, Eugènia, isabel, Carol, Montse, Laura, Natàlia, Martin, Rosa (coordinadora dels més petits) i el seu director, Vicens Gandol.
Quan ja estàvem desbordats, pel documental, els webs i totes les necessitats del projecte, va arribar, com la pluja del conte, Montse Baldrich, ajudant a la coordinació general. I també la Belén Alemany com ajudant de producció del documental i Gisela Sin per comunicació.
Tots ells, amb tots els nens i joves de l’escola, han anat sumant en aquesta màgica aventura que és el “Tu també pots”, així com els nens d’altres escoles com Escola Mediterrània, per la gravació del conte, i Turó Blau, pel videoclip, amb l’aportació de Jordi Vidal i Víctor Cuadros al so i la veu en off magistral de Mercè Sampietro.
I també la María Dolores Martínez, Luisa Granero, i Enric Galcerà i, per suposat, els meus fills Marc i Pol, tots ells amb el seu suport desinteressat. Perquè tots els pit-rojos que ja formen part de la gran família d’aquest somni han posat el seu treball, la seva energia, el seu cor i la seva il·lusió sense percebre ni un cèntim.
Sense les gotes de tots ells no s’hauria creat aquest gran riu humà que està conduint el “Tu també pots” a ser un oceà d’esperança amb el desig d’apagar molts incendis de pobresa i gana entre els més “desfavorits” d’aquest planeta i educar els més “afavorits” perquè sentin que poden fer alguna cosa per restablir l’equilibri.
A tots, GRÀCIES per la vostra desinteressada aportació i per estar convertint en realitat aquest somni.
P.D.- Si qualsevol nom ha quedat al tinter, demano disculpes i que ens envieu un mail o whatsapp per esmenar ràpidament l’errada “amnèsica” perdonable, potser, després d’un camí de tant temps…